Hola a tots i a totes!
Vaig néixer al1999 a
Barcelona. Quan tenia 1 any, em van batejar a la Parròquia de Sant Esteve amb
el nom d’Anna.
Vaig néixer al
Als 2 anys vaig anar a una llar
d’infants. Allà vaig fer molts amics, algun dels quals encara conservo.
El dia 7 de juny de 2008, va ser un dia
inoblidable per mi, doncs va ser el dia de la meva primera comunió, que també
va tenir lloc a la mateixa Parròquia.
Actualment visc en un pis amb els
meus pares. No tinc cap germà ni germana. Sóc filla única. També tenim una casa
a Campelles, un meravellós poble, allà hi passem els caps de setmana junt amb
els meus avis.
Vaig a 2n d’ESO, ja que ara tinc 12 anys. Tinc uns companys,
companyes i professors excel·lents.
M’agrada molt l’esport, concretament: la natació, el bàsquet, el karate, el
ball, anar a córrer i fer moltes excursions. La meva gran passió són els gats i
el meu somni tenir-ne un. També m’agrada molt estar amb les meves amigues i
passar-m’ho bé. No hi ha res millor que unes quantes rialles per la salut!
El meu hooby és llegir i escriure
històries i llegendes. Vaig guanyar el 1r premi d’un concurs de literatura.
El meu color preferit és el lila, ja
que representa el color dels drets de les dones. El menjar que més em convenç és l'arròs amb tomàquet.
M’agrada molt viatjar i conèixer les diferents costums, i sobretot llengües dels diferents països, encara que de moment només he viatjat per Espanya, França, Itàlia i aquestes vacances he visitat Suïssa, un lloc meravellós. Però tinc pànic als avions! Per això hi vam anar en cotxe. Van ser 12 hores!!! Tot i així em van passar ràpid, ja que les ganes d’arribar eren massa; no m’importava quanta estona hagués d’estar dins el cotxe.
M’agrada molt viatjar i conèixer les diferents costums, i sobretot llengües dels diferents països, encara que de moment només he viatjat per Espanya, França, Itàlia i aquestes vacances he visitat Suïssa, un lloc meravellós. Però tinc pànic als avions! Per això hi vam anar en cotxe. Van ser 12 hores!!! Tot i així em van passar ràpid, ja que les ganes d’arribar eren massa; no m’importava quanta estona hagués d’estar dins el cotxe.
Sóc responsable amb els meus estudis i m’esforço al màxim, ja que és molt important per arribar a ser quelcom en el futur. Sóc massa perfeccionista i insegura, cosa que no és gaire bo.
De fet no tinc massa clar què voldré fer quan sigui, però sé que em retiro cap a les llengües (traductora...), i la psicologia també em crida l’atenció, doncs trobo que és una manera de plantejar-se la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada