dissabte, 24 de novembre del 2012

RECOMANACIÓ D'UN BLOC

Us recomano un increïble bloc sobre: com es cuida, s'alimenta, es domestica..., un gat.
També parla de les seves males costums i moltíssimes curiositats sorprenents d'ells.
Moltes races, qualitats i els inconvenients i ventatges de tenir-ne un.
És la web ideal per nosaltres, els apassionats per aquests adorables animals: els gats.
Trobo que és una web molt completa: conté vídeos, links, receptes, anuncis, definicions...
Consta de moltes publicacions (fins a 10 pàgines), que parlen de temes molt diversos de manera clara i entenedora.

Aquest és el link pel qual podeu excedir:
http://www.mundogatitos.com/

També podeu visitar altres pàgines sobre mascotes en general, de molt bona qualitat i molt complerts:
http://www.mundomascota.net/
http://mascotas.facilisimo.com/



LES NOVES TECNOLOGIES



dijous, 1 de novembre del 2012

RECOMANACIONS

Per mi tots els gats són bonics, encantadors, adorables… Però hi ha una raça que trobo molt adecuada, doncs es tracta dels gats British short-hair. Com bé diu el nom són britànics i tenen el pèl curt. N’hi ha de dos colors principals: els grisos i els blaus. Són uns gats molt fidels, creients, juganers, sociables…, en resum: ideal per nosaltres, els nens.











A Lugano, una ciutat preciosa de Suïssa, hi vaig veure monuments, llacs, fabriques, cases, precipicis, animals…,tot va ser espectacular, un luxe pels ulls poder contemplar aquelles meravelloses vistes que em posaven els pèls de punta. Tot i així, el que més em va cridar l’atenció va ser l’espectacular pont de Lucerna, també situat a Suïssa. Us recomano que el visiteu. És una construcció fantàstica amb un decorat de flors impresionant.


De llibres tots n’hem llegit algún cop; de fet jo en llegeixo bastants en el meu tamps lliure. M’agraden especialment els d’aventures, barrejats amb misteri i, si pot ser, un toc de por. L’altre dia, en vaig acabar un que em va convencer, anomenat: “La dama blanca”. Tracta sobre una colla d’amics que tenen un misteri entre mans: descobrir qui és la mena de fantasma que es troben al bosc cada matí i que els crida tan l’atenció. Creieu-me. És la barreja perfecte pels aventurers, que també volen misteri i por a la vegada. No és una cosa impossible!


                                        

LA MEVA BIOGRAFIA


Hola a tots i a totes!

Vaig néixer al 1999 a Barcelona. Quan tenia 1 any, em van batejar a la Parròquia de Sant Esteve amb el nom d’Anna.
Als 2 anys vaig anar a una llar d’infants. Allà vaig fer molts amics, algun dels quals encara conservo.
El dia 7 de juny de 2008, va ser un dia inoblidable per mi, doncs va ser el dia de la meva primera comunió, que també va tenir lloc a la mateixa Parròquia.
Actualment visc en un pis amb els meus pares. No tinc cap germà ni germana. Sóc filla única. També tenim una casa a Campelles, un meravellós poble, allà hi passem els caps de setmana junt amb els meus avis.
Vaig a 2n d’ESO,  ja que ara tinc 12 anys. Tinc uns companys, companyes i professors excel·lents.                                                                                                                                          
M’agrada molt l’esport, concretament: la natació, el bàsquet, el karate, el ball, anar a córrer i fer moltes excursions. La meva gran passió són els gats i el meu somni tenir-ne un. També m’agrada molt estar amb les meves amigues i passar-m’ho bé. No hi ha res millor que unes quantes rialles per la salut!                                       
El meu hooby és llegir i escriure històries i llegendes. Vaig guanyar el 1r premi d’un concurs de literatura.
El meu color preferit és el lila, ja que representa el color dels drets de les dones. El menjar que més em convenç és l'arròs amb tomàquet.
M’agrada molt viatjar i conèixer les diferents costums, i sobretot llengües dels diferents països, encara que de moment només he viatjat per Espanya, França, Itàlia i aquestes vacances he visitat Suïssa, un lloc meravellós. Però tinc pànic als avions! Per això hi vam anar en cotxe. Van ser  12 hores!!! Tot i així em van passar ràpid, ja que les ganes d’arribar eren massa; no m’importava quanta estona hagués d’estar dins el cotxe.                                                                                     
Sóc responsable amb els meus estudis i m’esforço al màxim, ja que és molt important per arribar a ser quelcom en el futur. Sóc massa perfeccionista i insegura, cosa que no és gaire bo. 
De fet no tinc massa clar què voldré fer quan sigui, però sé que em retiro cap a les llengües (traductora...), i la psicologia també em crida l’atenció, doncs trobo que és una manera de plantejar-se la vida.